满江红 邻女归宁未几,别母悲啼,闻之恻然,遂成一阕,以志感焉。

满江红 邻女归宁未几,别母悲啼,闻之恻然,遂成一阕,以志感焉。朗读

mǎnjiānghónglínguīníngwèibiébēiwénzhīránsuìchéngquèzhìgǎnyān

yǎnmiànbēishuírěnjiànzhèbānqíngkuàngfēnmíngshìsāiwàimíngfēishàng

chǔxiáāiyuánjīngduànzhǎngkōngguòyàntóngchàngjiàoxúnchánghuàbiégèngsuānxīnkānchóuchàng

yúnfēngshùpínggǎnglínyànhuítóuwàngkànxiéhuīzhàohuāhánfàng

bǎitiānyáomèngràofānfēngqīngzhōudàngtàndāngniánzhōngrénzhòngxiǎng

()